LA DEMOCRÀCIA EN TEMPS DE LA POSTVERITAT

Aquesta entrada la dedicarem a reflexionar sobre una part del que hem estudiat en la unitat didàctica però amb la mirada posada en el nostre present.
Hem vist que la democràcia no corre per un altre camí diferent al del coneixement, que el coneixement és imprescindible per a prendre decisions polítiques adequades. La democràcia no suposa, per tant, el dret individual a pensar i creure el que un vulga, viure democràticament ens exigeix responsabilitzar-nos d'allò que diem i pensem, estar disposats a entrar en diàleg amb els qui pensen diferent i contrastar respectuosament els nostres parers. La igualtat de paraula ens beneficia fins i tot des d'un punt de vista egoista, perquè ens dona l'oportunitat de revisar les nostres creences, millorar-les quan entaulem diàleg amb els altres. 
En aquest context, les oportunitats sorgides amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació amplien les possibilitats d'enriquiment personal i col·lectiu. No obstant això, fenòmens recents com la postveritat o les fake news suposen un risc enorme per a la nostra supervivència com a societats democràtiques. La temptació de fer prescindible a la veritat mai ha donat resultat. 

Autor: GDJ de WikiMedia-Commons

(https://commons.wikimedia.org/wiki/File:FAKE_NEWS.png)

DEMOCRÀCIA i CONEIXEMENT

Durant els últims temps, diversos autors han optat per intentar justificar la democràcia des d'un punt de vista epistèmic. Què vull dir això? Que el règim democràtic no sols és desitjable per aspirar a tractar de manera igualitària a tots els ciutadans, sinó que és capaç de produir millors i més eficaces decisions que la resta dels seus sistemes rivals, com podrien ser una tecnocràcia, o aquells que privilegien les opinions d'uns membres sobre uns altres. 
Dins d'aquest corrent, un autor com Josiah Ober, ha intentat explicar l'hegemonia d'Atenes durant dos segles gràcies, en bona part, a la manera de conduir-se políticament. Ober sosté que l'arquitectura institucional desenvolupada per la democràcia atenesa li va permetre aconseguir un òptim equilibri entre innovació i aprenentatge socials. Gràcies a aqueixa estructura institucional, la polis d'Atenes va aconseguir trobar solucions satisfactòries als continus desafiaments provocats per un entorn inestable. Les institucions democràtiques van afavorir l'agregació, coordinació i codificació d'un ampli coneixement tècnic i social distribuït per una població nombrosa i dispersa.