Durant els últims temps, diversos autors han optat per intentar justificar la democràcia des d'un punt de vista epistèmic. Què vull dir això? Que el règim democràtic no sols és desitjable per aspirar a tractar de manera igualitària a tots els ciutadans, sinó que és capaç de produir millors i més eficaces decisions que la resta dels seus sistemes rivals, com podrien ser una tecnocràcia, o aquells que privilegien les opinions d'uns membres sobre uns altres.
Dins d'aquest corrent, un autor com Josiah Ober, ha intentat explicar l'hegemonia d'Atenes durant dos segles gràcies, en bona part, a la manera de conduir-se políticament. Ober sosté que l'arquitectura institucional desenvolupada per la democràcia atenesa li va permetre aconseguir un òptim equilibri entre innovació i aprenentatge socials. Gràcies a aqueixa estructura institucional, la polis d'Atenes va aconseguir trobar solucions satisfactòries als continus desafiaments provocats per un entorn inestable. Les institucions democràtiques van afavorir l'agregació, coordinació i codificació d'un ampli coneixement tècnic i social distribuït per una població nombrosa i dispersa.
Dins d'aquest corrent, un autor com Josiah Ober, ha intentat explicar l'hegemonia d'Atenes durant dos segles gràcies, en bona part, a la manera de conduir-se políticament. Ober sosté que l'arquitectura institucional desenvolupada per la democràcia atenesa li va permetre aconseguir un òptim equilibri entre innovació i aprenentatge socials. Gràcies a aqueixa estructura institucional, la polis d'Atenes va aconseguir trobar solucions satisfactòries als continus desafiaments provocats per un entorn inestable. Les institucions democràtiques van afavorir l'agregació, coordinació i codificació d'un ampli coneixement tècnic i social distribuït per una població nombrosa i dispersa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.