domingo, 12 de enero de 2020

ANAMNESI

L'anamnesi o reminiscència és un dels aspectes clau de la teoria del coneixement platònica. El concepte apareix en els principals diàlegs, com el Menó, el Fedre, el Fedó i La República. La teoria del coneixement, com tot el pensament platònic, està travessada per un marcat dualisme: episteme/doxa, ànima/cos, món intel·ligible/món sensible. 
Enfront de la mortalitat del cos, l'ànima és el component immortal de l'ésser humà, que només com a càstig es veu obligada a existir materialment durant alguns períodes de temps. Quan l'ànima es veu alliberada pot romandre en el món de les Idees. Allí es dedica a la seua completa contemplació. No obstant això, en encarnar-se, l'ànima pateix una commoció que li porta a oblidar tot el conegut. Ho oblida, però roman latent. Quan, ja unida a un cos, comença a tindre sensacions, aquestes constitueixen l'ocasió per a recordar el que ha oblidat. La percepció sensible de totes les coses d'una mateixa classe (cadires, gossos, arbres,...) li dona peu a universalitzar el comú que hi ha en elles per damunt dels matisos que les diferencien. 
D'aquesta manera, el coneixement no és per a Plató, el trànsit de la ignorància en saber, sinó un procés per mitjà del qual recobrar alguna cosa que ja es va tindre.

Archivo:Teoria de conocimiento Platon.jpg
Autor: FernandoMora95 de WikiMedia-Commons

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.